El treball dels artistes que no surt del taller

Fulla-Milne-que-Chancho-del_ARAIMA20140209_0025_5 Jo Milne i Jordi Fulla

Jordi Fulla i Jo Milne, tots dos pintors, tenen des de fa mesos l’estudi ple de peces d’altres artistes: n’hi ha als arxivadors i damunt els mobles, i tenen una taula plena de fotocòpies en miniatura dels 800 esbossos, documents, fotografies i escultures de petites dimensions que els han deixat trenta artistes catalans de diverses generacions com Joaquim Chancho, Vicenç Viaplana, Isidre Manils, Antoni Llena, Guillermo Pfaff, Gino Rubert, Rafel G. Bianchi, Miguel Rasero, Xavier Grau, Soledad Sevilla i Sabine Finkenauer.

Aquesta mena d’àlbum de cromos els serveix per preparar el discurs de l’exposició que inauguraran a la Galeria Trama el 6 de març. En comptes de preparar una mostra convencional, Fulla i Milne van decidir engegar un projecte coral i reivindicatiu per donar visibilitat a la tasca dels artistes. “No em va semblar que fos el moment de preparar la típica exposició individual. Hem volgut qüestionar la funció que tenen les exposicions i reivindicar el treball constant i invisible dels artistes exposant elements paral·lels de l’obra final o que formen part del seu rerefons”, explica Fulla.

Els dos artistes recorden que l’obra final d’un artista és només la punta de l’iceberg de tota la feina que hi ha al darrere, i per això han titulat el projecte Iceberg z46, fent referència a l’adreça del seu taller. Abans que s’obri l’exposició, Fulla i Milne ja han llançat una web ( http://iceberg.z46.info) en què han penjat els materials que han recollit. Aquest gruix de materials, que amaguen moltes sorpreses, ha convertit el taller en un gabinet de curiositats. Antoni Llena els ha fet arribar les cobertes dels quaderns en què dibuixa incansablement. El pintor Xavier Grau, que actualment té una exposició en cartell a Can Framis, unes figuretes de plastilina negra que semblen sortides de les mans d’un altre creador. Els esbossos de Joaquim Chancho contrasten amb la gestualitat de les seves pintures.

Cendres als lavabos del Macba

Chancho destapa també el seu sentit de l’humor i el seu vessant més irònic amb un llibre d’artista titulat Gràcies, Marcel, en què narra la història d’un exalumne de belles arts que tira la tovallola i que li diu que quan mori vol que llancin les seves cendres en un dels lavabos del Macba en presència de tots els membres del patronat del museu. El llibre inclou les fotografies que Chancho va fer a nombrosos serveis d’altres centres d’art de Catalunya, i el Marcel del títol és el guàrdia de seguretat que, segons explica Chancho, el va enganxar fent fotos als urinaris del primer pis del Macba, tot i que les referències a la cèlebre escultura de Marcel Duchamp feta amb una pica de porcellana són molt directes.

A més, Vicenç Viaplana i Isidre Manils els han deixat els seus quaderns de treball amb restes vegetals enganxades i amb dibuixos exquisits. Com que són peces difícils d’exposar, Fulla i Milne passaran moltes hores a l’exposició per mostrar altres materials més delicats al públic i per observar com reaccionen els espectadors. “Tenim molta informació al cap. Això genera una responsabilitat perquè l’hem de transmetre al públic. Farem de pont entre l’exposició i el públic, serem com una mena de contacontes”, diu Milne.

Fulla i Milne subratllen que el principal són les imatges i que han volgut exposar-les sense el pes de la paraula. De fet, els materials que ha aportat cada artista no estaran identificats. Si l’espectador vol saber què pertany a cadascun d’ells haurà de demanar un mapa i submergir-se en les constel·lacions d’obres que estan creant. Els criteris per crear aquestes sinergies són diversos: des de com els artistes creen seqüències amb una successió d’obres fins a l’interès per la ciència o els animals.

La tria de les obres està centrada sobretot en la pintura. “Hem fet una aposta per dues coses que són invisibles: els materials de procés que exposarem i sovint també les obres que en resulten -subratlla Fulla-. Hi ha molt cansament entre la gent que fa molts anys que treballa -insisteix-. La cultura està formada per les persones que donen una altra lectura del món amb les seves obres, però queden en un entorn molt reduït”. “Volem acostar als espectadors les inquietuds i els pensaments que hi ha darrere una obra”, afegeix Milne.

L’origen del projecte es remunta a l’estiu passat. Al setembre van començar a posar-se en contacte amb els artistes. La tria dels artistes va ser subjectiva, i està més centrada en el terreny de la pintura. Més que la crisi que afecta el món de la cultura hi ha una idea de més abast: la falta d’educació artística que pateix el públic general. “És un problema cultural que hem heretat del passat i que no se soluciona en dos dies”, conclou Fulla.

 

_____________________________________________________________

CREDITS TO

http://www.ara.cat/premium/cultura/treball-dels-artistes-surt-taller_0_1081691873.html

Advertisements
This entry was published on February 12, 2014 at 4:40 pm. It’s filed under Articles, Artists, Paintings and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post.

One thought on “El treball dels artistes que no surt del taller

  1. Pingback: Esto es sólo la punta del 'Iceberg' - Barcelona City Agenda

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: